Els moviments de la lentitud plantegen alternatives a l'acceleració que condiciona les nostres vides: menjar, desplaçaments, relacions personals... Tot està impregnat per una velocitat que no deixa assaborir el sentit de les coses i ens aboca a una societat neuròtica i despersonalitzada.
Més abans i més ràpid no són sinònims de millor. Aplicar aquesta afirmació a l'escola i a l'educació és una de les qüestions a les quals l'autor intenta donar resposta en aquest llibre en què es replanteja el temps, no des del punt de vista organitzatiu, sinó amb la intenció de trobar noves dimensions que donin sentit, entre d'altres, a la diversitat de ritmes d'aprenentatge. L'educació lenta és un paradigma que no pretén fer les coses a poc a poc, sinó saber trobar el temps just per a cadascú i d'aplicar-lo en cada activitat pedagògica. Educar per a la lentitud significa ajustar la velocitat al moment i la persona.
Fer elogi de l'educació lenta té sentit avui i aquí en tant que representa l'elogi d'un model educatiu entès com la peça clau en el procés d'humanització de la societat. El temps no pot colonitzar les nostres vides i les de l'escola, sinó que cal retornar-lo als infants i al professorat per tal que pugui ésser un temps viscut plenament i, per tant, plenament educatiu.
La meva ressenya: **** - Posa negre sobre blanc, el debat sobre el model educatiu i social actuals. T'obre els ulls a allò que d'altra banda hauria de ser de sentit comú, però que el ritme al qual ens fa anar la societat actual no et deixa veure. | 
