Aquesta nit hem fet la prova del son al Roger. Ahir a les 21:00 hores entràvem a l'Hospital de Nens de Barcelona amb la maleta plena de tot el necessari per passar la nit: pijama, bolquers, bibi, llet cereals, el conte de l'Elefenat Elmer, l'Elmer, els cotxes de cars, fins i tot la llumeta que li posem a casa, que no vam poder endollar enlloc. 

A la porta ja ens vam haver d'acomiadar de la mare, i fins aquí tot bé, el Roger semblava tranquil, com si anéssim d'hotel pare i fill. La infermera, una mica seca i seriota, tot s'ha de dir, ens va guiar fins a l'habitació i em va dir que li anés posant el pijama al Roger que ara vindria. Quan va tornar venia amb un gorro com de piscina amb una espècie de ventoses repartides uniformement, i del qual en sortien un munt de cables. Després de comprovar que li venia petit, en va portar un altre més gran. 

A mesura que li anàvem posant andròmines a sobre, en Roger cada vegada estava més neguitós, sobretot quan li van haver de posar uns tubs al nas. La veritat és que tot plegat era bastant engorrós, i encara més per un nen de 2 anys i poc que es troba fora de casa i ple de cables per tot arreu. També li van posar un gel amb xeringa a través de les ventoses del gorro que portava, i només li faltava això i una màquina espatllada que no parada de pitar i fer sorollós, per què es poses a plorar. 

Per no voler, no volia ni les pipes, i va estar molt nerviós una bona estona. De tant en tant entrava la infermera i amb la seva veu seca i seriosa li deia que havia de dormir que si no el pare hauria de marxar! Quines coses de dir-li !! I encara deia que quan entrava ella callava, és clar que callava pobret ! Finalment, en Roger va acceptar que li expliqués el conte de l'Elefant Elmer, i sembla que li va servir per asserenar-se una mica, cosa que em va permetre que acceptés la pipa. I oli en un llum, xumet a la boca, xumet a una mà, xumet a l'altre, i a respirar cada vegada més tranquil. Jo intentava acompanyar-lo amb respiracions profundes, agafant-lo de la maneta i mirant-lo als ulls amb la mirada més serena que podia, i mica en mica els ulls se li van anar tancant. 

Finalment es va adormir prop de les 12 de la nit, buff quina batalla!! Però no dormia del tot tranquil, a casa quan ja porta una estoneta dormint, la pipa li cau i la respiració és una altra. Ahir pràcticament tota la nit va anar xumant de tant en tant, intranquil. La resta de la nit, va ser un estar patint tota l'estona per què amb els seus moviments nocturns, no arrenqués de viu en viu tot el manyoc de cables, o perquè no caigués del llit, o topés amb la paret. Tot i els esforços la infermera havia d'entrar sovint a re-connectar algun dels cables del tinglado aquest. Així que, si mai us hi trobeu, esperem que no, sapigueu que la prova del son també és per l'acompanyant del nen, que us escriu això des de la feina sense haver dormit res. 

Resumint, una experiència gens agradable pel nen, que a més ha vist com la infermera a 2/4 de 7, em deia que l'anés despertant, quan precisament dormia les hores més plàcides de la nit. Ara a esperar un mes els resultats, que la veritat no sé de què coi han de servir, la nit que ha passat el Roger allà no té res a veure amb les nits quan dorm a casa. Algú pot fer apnees amb un xumet a la boca i sense acabar d'agafar el son profund del neguit ?