Així que un cop passada la decepció pel tema del dia, em vaig disposar a escoltar atentament tots els consells, tècniques i postures sobre l'alletament. Vaig constatar amb sorpresa que el 100% de les parelles assistents havien escollit ja, que donarien llet materna als seus fills. No és que m'esperés uns resultats molt diferents, però no un 100%. I és que com ja deveu haver sentit i llegit en més d'una ocasió, l'alletament matern és el millor que podeu oferir als vostres fills, no obstant, tot i que la major part de les mares inicien l'alletament matern, existeix un alt percentatge de casos en què no s'arriba a aconseguir. Deixant de banda els casos en què per raons de salut de la mare l'alletament matern no és recomanable (com en cas d'anèmia de la mateixa), la manca d'informació, l'estat d'ànim i de cansament de la mare, les pressions externes i internes de familiars i amics, el mal assessorament a la clínica, o la inexperiència del primer part, fan que moltes vegades es desisteixi abans d'hora. 

Si una cosa em va quedar clara de l'experiència viscuda amb en Roger, el nostre primer fill, del què hem pogut anar parlant amb altres parelles, com també d'aquesta classe, és que cal molta paciència, serenitat i saber què es pot esperar que passi durant els primers dies d'alletament del nadó. I és aquí o entra el nostre paper, el dels pares, la de procurar a la mare, aquest entorn de tranquil·litat i intimitat que li farà falta per poder iniciar l'alletament amb la paciència i serenitat que requereix. Procurar que l'alletament pugui començar el més aviat possible, mantenir a ratlla visites d'amics, familiars i coneguts, i encara més als seus comentaris, i procurant que la mare es pugui dedicar el més possible a establir aquest vincle amb el vostre fill. 

I recordeu, sobretot, molta paciència i ... serenitat.