Aquest cop la meva dona va triar un lloc diferent que en l'anterior embaràs: http://www.llevadonas.es/ . La raó principal de canviar de lloc va ser per què es trobava més aprop de casa, cosa que ens facilitava la logística. Hem de pensar que ara som un més. Però també, perquè es tractava d'un curs més reduiït que ens va semblar apropiat per a un segon embaràs. Les classes les imparteixen llevadores, una fisioterapeuta i una infermera.

Als pares com sol ser habitual ens convoquen per que hi anem una mica més tard, no hem d'oblidar que qui ha de preparar el seu cos és la dona, i que per molts estiraments i postures que fem els pares .... Així que cap a les 8 del vespre vam començar arribar els que també anomenen acompanyants, i només entrar per la porta ja ens van donar un llibretet sobre tot el procés de l'embaràs, part i postpart. La veritat és que fins aquest moment, i crec que sobretot quan ja es tracte del segon, el pare no és del tot conscient que la cosa ja està aquí a la cantonada. El tragí del dia a dia no et deixa ser conscient del pas de les setmanes, i tot i que assisteixes a totes les visites ginecològiques, n'ets i no n'ets conscient al mateix temps. Així que als pares, també ens va molt bé assistir-hi, ja que et fan prendre consciència que ens hem d'anar preparant. 

Un cop les dones ja havien acabat la classe d'exercicis físics, i s'havien canviat, ens van fer entrar a tots a una sala amb dos o tres rengleres de cadires, una amb un coixí i la del costat sense, una amb un coixí, la del costat sense. De seguida em vaig adonar que el coixí no era pel mal d'esquena que havia patit durant tota la setmana, arrel dels nervis de les preinscripcions escolars (ja en parlaré un altre dia) , i d'un mal gest canviant al Roger, el nostre primer fill. Evidentment era per a les embarassades, i em va semblar un detall d'agrair.

Abans de res ens van passar llista i ens van comentar que faríem una classe completa conjunta pare i mare, durant les darreres dues sessions del curs. Serà el dia en què entrarem els pares en acció! Un cop repartits en dues sessions per motius d'espai, va entrar la llevadora que ens havia de fer la classe. Només veure-la ja vaig notar que era d'aquelles persones que tenen un nosequè especial que et fa sentir a gust, i que transmet energia positiva a raudals. Amb un llenguatge planer, senzill, trencant i fent miques llegendes urbanes varies, i amb tocs d'humor i de serietat segons convenia, ens va deixar embadalits. És d'aquelles persones que generen confiança i tranquil·litat. Lluny de dogmatismes d'una banda o d'altra de l'espectre que existeix en aquest afers, el seu discurs va lluir per sensatesa i sentit comú. Xapó!! 

Al final de la classe ens van passar un parell de vídeos del part, des de l'anestèsia a l'expulsiu, i tot i que era pare repetidor, i haver estat present durant el part, no hi veus mai el detall i la proximitat que proporciona una càmera intrèpida. Ja em quedava lluny la visió d'aquell documental del National Geographic, i la veritat és que és impressionant. Tot i ser virtual, tots els pares presents vam aguantar com uns valents!! No cal dir que les mares també ;)