Més abans i més ràpid no són sinònims de millor. Aplicar aquesta afirmació a l'escola i a l'educació és una de les qüestions a les quals l'autor intenta donar resposta en aquest llibre en què es replanteja el temps, no des del punt de vista organitzatiu, sinó amb la intenció de trobar noves dimensions que donin sentit, entre d'altres, a la diversitat de ritmes d'aprenentatge. L'educació lenta és un paradigma que no pretén fer les coses a poc a poc, sinó saber trobar el temps just per a cadascú i d'aplicar-lo en cada activitat pedagògica. Educar per a la lentitud significa ajustar la velocitat al moment i la persona.

Fer elogi de l'educació lenta té sentit avui i aquí en tant que representa l'elogi d'un model educatiu entès com la peça clau en el procés d'humanització de la societat. El temps no pot colonitzar les nostres vides i les de l'escola, sinó que cal retornar-lo als infants i al professorat per tal que pugui ésser un temps viscut plenament i, per tant, plenament educatiu.