24/03/2010 9:55 publicada per Oriol Carcellé Bayona
Els moviments de la lentitud plantegen alternatives a l'acceleració que condiciona les nostres vides: menjar, desplaçaments, relacions personals... Tot està impregnat per una velocitat que no deixa assaborir el sentit de les coses i ens aboca a una societat neuròtica i despersonalitzada.
Més abans i més ràpid no són sinònims de millor. Aplicar aquesta afirmació a l'escola i a l'educació és una de les qüestions a les quals l'autor intenta donar resposta en aquest llibre en què es replanteja el temps, no des del punt de vista organitzatiu, sinó amb la intenció de trobar noves dimensions que donin sentit, entre d'altres, a la diversitat de ritmes d'aprenentatge. L'educació lenta és un paradigma que no pretén fer les coses a poc a poc, sinó saber trobar el temps just per a cadascú i d'aplicar-lo en cada activitat pedagògica. Educar per a la lentitud significa ajustar la velocitat al moment i la persona.
Fer elogi de l'educació lenta té sentit avui i aquí en tant que representa l'elogi d'un model educatiu entès com la peça clau en el procés d'humanització de la societat. El temps no pot colonitzar les nostres vides i les de l'escola, sinó que cal retornar-lo als infants i al professorat per tal que pugui ésser un temps viscut plenament i, per tant, plenament educatiu.
La meva ressenya: **** - Posa negre sobre blanc, el debat sobre el model educatiu i social actuals. T'obre els ulls a allò que d'altra banda hauria de ser de sentit comú, però que el ritme al qual ens fa anar la societat actual no et deixa veure. |
21/03/2010 13:37 publicada per Oriol Carcellé Bayona
[
actualitzat el 21/03/2010 13:56
]
Lluís Gavaldà intenta superar les angoixes de la paternitat a través de l' Eduqueu les criatures de Catalunya Ràdio i Qui els va parir! de TV3. Amb humor, és clar. Ara, en aquest llibre, vol fer somriure i riure els pre-pares, els pares que s'acaben d'estrenar i també els que s'ho miren a distància.
Es nota que és un pare content però que necessita esbravar-se i que, com to pare modern, implicat i desbordat, es mou de forma compulsiva entre l'eufòria i la frustració, entre la felicitat plena i la desesperació absoluta. Per això parla dels homes tocapanxes i de les dones explicaparts, del nen que no dorm, i de la son paterna, dels amics amb fills, dels amics sense fills i també de les contradiccions que fan que vulgui que el seu fill aprengui ràpid a caminar i a parlar per després passar-se el dia dient-li que segui i que calli.
Llegint aquest llibre us passaran dues coses importants: us sentireu ben retratats i riureu. No riureu d'ell, riureu amb ell, o sigui que en el fons riureu de vosaltres mateixos. Gràcies a Estic prenyat confirmareu que la paternitat no és només un repte apassionant i una feinada de por: és una aventura divertidíssima.
La meva ressenya: **** - Un llibre amè, ple de veritats, però algun que altre tòpic amb la intenció de fer riure. |
18/03/2010 2:59 publicada per Oriol Carcellé Bayona
[
actualitzat el 21/03/2010 13:53
]
 El nadó relata, pas a pas, les etapes de la seva experiència, la seva odissea durant la "instal·lació" i l' "estada" a la "residència" materna, així com les relacions que manté amb la mare i les anècdotes que viu, però d'una manera especialment festiva i original. També narra, en primera persona, els sentiments, els desitjos i les frustracions que li produeixen les persones adultes que l'envolten.
Amb aquesta visió tan personal, s'intenta ajudar els pares a aproximar-se a l'ésser que encara no ha nascut i a modificar la visió, de vegades massa seriosa, que tenen de tot el procés, fent-lo semblar d'allò més natural. L'humor és una constant al llibre perquè un esdeveniment tan important com aquest sempre és motiu d'alegria. El llibre no tan sols s'adreça als pares, sinó que també en trauran profit els avis, els familiars i aquells infants que tindran un germanet. Tots ells es divertiran d'allò més llengint-lo.
L'estil narratiu, molt àgil i subtil, acompanyat d'uns dibuixos ben simpàtics que s'adiuen al to humorístic de l'obra, fa que el lector devori el llibre fins a la darrera pàgina amb un somriure a la boca.
La meva ressenya: *** - Llibre lleuger i amè, per trencar el gel de l'entrada al món dels pares |
|
